Podria dir-te que la vida és un miratge. Res és com sembla que és. Començant per tu mateixa; frases curtes, ritme picat i un ús recorrent de la polisíndeton com a recurs per enganyar a la gent, fent veure que escrius bé, però en veritat no ets res més que una formigueta amb l’idíl·lic somni de triomfar. Simplement optes pel recurs fàcil, et vens en favor de l’empatia. Si un dia fessis públic tot allò que vas escriure un dia, pots estar segura que la gent et miraria amb ulls diferents.
Encara creus que tot està per fer. Has tornat a estar a punt de caure moltes vegades, però t’has promès que no ho faràs. Això si que se’t dóna bé, perquè ets una tossuda, i a aquestes altures, ja no t’ho treu ningú. Si una cosa et surt malament, aixeques el cap amb aquell orgull punyeter, que potser ja va sent hora que deixis enrere, defensant fins al final tot allò que has fet. Ets tonta, que fàcil seria acceptar un error. Malgrat tot, poc a poc, vas aprenent a abaixar el cap, ni que sigui una mica.
Has canviat, i ho saps, la gent que realment t’estima t’ho ha dit. Estàs irreconeixible, et diuen. I tu no saps ben bé com prendre’t-ho. Al final, per l’expressió de les seves cares, els dónes les gràcies, tot i que interiorment no entens perquè ho fas. Però després, com que et somriuen, penses que ja deus haver fet bé.
Al final, has après una cosa que creies que era un secret, i et feia por compartir amb el teu entorn, ja que et pensaves que ocupaves la primera posició i no suportes que et passin al davant. La vida no té emoció si no t’entrebanques. I per sort, no seràs la única que ho faci. Però llavors, hauràs d’anar amb molt de compte perquè en aquest món ets el que fas, no el que penses.
També et podria dir que en tot l’entramat d’aquest miratge, hi ha una única cosa de vertadera. Tu mateixa. Ara bé, mai t’enganyis. Busca allò que et fa feliç dins d’un món de cartró, encara que sigui immediatament finit. Allò que et faci sentir exhausta. Un sentiment que et farà aixecar del llit d’una revolada per començar a viure el dia que tens al teu davant.
