Joder i és que els dies són màgics si ho vols. T’has trobat
amb una alegria afable que et manipula el comportament. La mínima burrada et fa
feliç. Així de fàcil t’has tornat. Somrius a la vida i ja n’has tingut prou de males
vibracions. Les fas fora. Treus benefici de cada detall de la vida. Estàs en un
estat controlat d’eufòria, en el que a vegades, t’estranya estar feliç sense
raons aparentment evidents. Si ahir erets igual que ahir. No t’imagines poder-te cansar de somriure. De
seguir fent bromes d’aquelles malparides que et fan riure tant. D’envoltar-te
de gent amb sentit de l’humor, i si no és així, els hi busques, només per passar una
bona estona. Seràs la tonta que somriu al més fals, que convida al més avorrit
i que abraça al més lleig. Simplement anar pel teu camí i no emboirar-te per coses que
no pots controlar. Enamorar-te a primera hora del dia i no cansar-te mai de la
vida. Dir i fer el que vulguis, sense cap mena de restricció. Afrontar la merda
de la millor manera que sàpigues i sobretot, no deixar d’estimar mai el que
t’envolta. Encara que en algún moment t’hagi fet patir. No pots deixar de
fer-ho. I la nostàlgia? La felicitat de la tristesa. Pensar amb tot
allò que has viscut i que ja no tens, però que ha estat significant per tu. Una sensació extravagant però que t’omple de plaer. Un homenatge a les
petites coses on tu has estat protagonista.