Dos conceptes. El buit i el ple.
Sempre volia tenir un marge de temps de
reserva. Temps lliure per gastar-lo com ella volgués. Fins i tot sense fer res.
Llesta per la inspiració. La veritable senyal del maneig per excel·lència del
temps.
Pensava que la gent que estava sempre
ocupada era pobre de temps. I que acabarien tenint un deute amb les seves
vides. Ara no em puc posar al telèfon perquè
estic atenent coses més preciades que tu. Avui no et puc veure perquè he de fer
mil coses les quals em portaran a una altra cosa que em farà estar encara més
ocupada. Ara no puc. M’estic ocupant amb coses més urgents que m’allunyen
d’allò important. Més és millor. L’epidèmia d’estar ocupat.
Ella, per contrari, no se sentia culpable
quan no tenia res a fer i pensava que la vida, de cap de les maneres, podia arribar
a ser estúpida ni trivial si no estava fent coses externament productives. No li
agradava reservar-se socialment, demandada a cada hora del dia. La qüestió no era
omplir forats en aquesta mena d’ego-viatge.
Les millors idees que li han passat mai
pel cap li han vingut fent un viatge de quatre hores amb cotxe escoltant les
cançons que més li venien de gust. A vegades pensa que la seva creativitat
disminueix quan fa temps que no fa un llarg viatge solitari. És llavors quan
s’imagina situacions. Quan pensa amb les seves nèures. Allà és quan està més enfeinada.
Pensant amb total llibertat. Sense límits. Qualsevol ràfega que li apareix acaba
sent vàlida. I una cosa li porta a l’altra. Això, allò, i si, i si no, i aquell
de més enllà, i a l’altra banda, i quina tonteria això, buf, , i si això és
així o això és aixà…
No tenia por a no ser important ni a no
ser necessitada pels altres. No es tracta de fer bullir l’olla. Es tracta de trobar
essències. De descobrir el benestar, la qualitat de les coses. De tenir temps mort. De sentir-se obsoleta durant
una estona. De buscar la soledat. Aquella meditació que més s’adapta a les seves
necessitats.
Si no t’agrada estar sola amb tu
mateixa, com esperes que als altres els agradi ser amb tu?
L’habilitat de pitjar pausa. Al cap i a
la fi, l’habilitat de pensar. Total llibertat.
