Un dia més, un dia menys

Dilluns: Avui fa sol i penso que les coses no se superen i que no sóc massa jove per fer-me gran i que… No sé de quina manera viure. Faria tantes coses… I em quedo sense fer res. Mai havia sentit tanta impotència. Només vull que es posi a ploure i se'm esborri la memòria.

Dimarts: Avui plou però m’he llevat alegre. Són les nou del matí i estic sola a casa. No hi ha res que m’agradi més. Tothom ha marxat a treballar. Poso la música ben alta i em poso a treballar pel màster. M’adormo somniant.

Dimecres: Alegre. Segueix plovent. Escolto una canço i penso que no m’agradaria ser la persona de la qual parla, prefereixo ser la que pateix, la que canta, la que plora i la que, després de molts mesos dialogant amb si mateixa, acaba desglossant i entenent les causes dels seus problemes. Feliç.

Dijous: Sempre se’m faran extranys. Els odio i me’ls estimo al mateix temps. Em llevo feliç. Fa sol i surto a donar un volt. El paisatge ja no és el que era, s’ha fet petit, s’ha tornat més pàlid i em sembla poc espectacular. Els estímuls que m’arriben de l’exterior són uns altres. Això em fa sentir desorientada. Quins ulls més inocents que tenia… Aquest sentiment em fa marxar a passar la nit fora, ben lluny. El vespre se'm acaba fent de dia.

Divendres: Fa fred, molt fred. Surto al carrer i se’m posa el nas vermell. M’agrada aquesta sensació d'hivern, senyal de que torno a estar receptiva amb el món. Al voltant del migdia, l’ambient s’escalfa, el sol cada vegada és més potent i els meus ànims van disminuint. Avui és un d’aquells dies extranys que no saps què hi fots aquí encara, ni perquè has tornat. Així que decideixo quedar-me a casa i no encomanar males vibracions.

Dissabte: A les vuit ja estic desperta. Quan això passa, m’agrada fardar-ne, així que decideixo anar a fer un cafè al poble amb el meu pare. Parlem de què vull fer en un futur i em torno a posar contenta un altre cop. Les il·lusions són el més bonic que hi ha la vida. Avui he après tres coses noves, de dues persones diferents i això em fa sentir a gust.

Diumenge: Penso que el temps passa massa ràpid. Però és que la vida és així. S'ha d'aprofitar.