La genialitat

Genial, gignere. Engendrar, crear, originar. Ad modum artis. El geni crea del no-res. No imita a res, no crea d’una manera mecànica, crea una cosa totalment nova. El geni és una persona que treu les seves forces creatives d’un estil de vida determinat. I no viu de qualsevol manera, a la seva ànima, ja hi té la genialitat. Uomo universale. Aquest home es nega a especialitzar-se, diu que qui no ho sap tot, no sap res. Rebutja el saber parcial. Aspira a viure amb la màxima intensitat, deixa de banda la mediocritat. No viu distret. Causa un impacte als altres. Deixa petjada, és una persona inoblidable. És aristòcrata. La genialitat és inseparable de la riquesa. I no en un sentit material. Ell aspira a una riquesa no expressable, al resultat d’un treball espiritual que implica tota la seva existència. El geni no treballa, crea. La riquesa prové de l’autoexigència i de l’ambició. El geni no es resigna, ni es queixa. En els moments que és infeliç no n’atribueix als altres la causa. No ordena la seva existència a partir de la norma, sinó a partir de l’excel·lència. El geni és generós. I de la seva vida en fa una obra d’art. No pot viure d’una altra manera que la que viu. L’art l’ha triat a ell.

El geni mira el món d’una manera extraordinària, no el mira com qualsevol altra persona, no es distreu, la seva mirada es concentra, es fixa amb els detalls i pren en consideració tots els detalls del món. Interpreta el que hi ha de significatiu en cada detall, no es tracta d’una simple observació, sinó d'una comprensió.