Entre Elvis, Tupelo i el Blues

 

Has viscut coses que tens una mica amagades. I a vegades penses que no hi ha dret. Fets que mai els hi has fet justícia. Als 16 anys agafes un avió i creues l'Atlàntic per quedar-t'hi una bona temporada. Sense ni tan sols saber qui és Ronald Reagan, Rosa Parks, que Topeka és capital de Kansas ni que la constitució americana té com a primera esmena la llibertat.

Et va emputjar la necessitat de fer constar al teu entorn una independència metafísica en un moment determinat. Una necessitat vital, molt impulsiva, exclosa de tota determinació, denominació i significat.
 
Aterrissada a Tennessee. Just a la frontera amb Arkansas i Mississippi, l'estat de les magnòlies. Un lloc totalment nou pel seu camp de visió. Sense conèixer Hernando Desoto, Tom Sawyer o el Rhytm and Blues. Un escenari desconegut per uns esquemes vitals òbviament limitats. Una nena ficada amb pinces en una mena de somni americà lluny de tot allò que li resultava familiar. Una nena que viu amb una família adolescent i infantil. Una mare addicta a l'Elvis Presley i als tot a cent. El fill gran caigut al món per error. Engabiat dins d'una ment que li treballa massa ràpid. Una ment lúcida i interessant però destrossada per la pressió social. La gent del seu voltant l’havia pres per inútil. Quina injustícia als 12 innocents anys. El fill petit, enganxat als videojocs, als Pop Tarts i a l’Sponge Bob. I un pare infeliç. Probablement diagnosticat de serotonina baixa. Mai en sabré els vertaders motius, però cada vegada que somreia se li veia el llautó. Desprenia una tristesa que ha acabat en malaltia. Envoltat de metges i quimioteràpies. Creu que no li cal lluitar per res més.
 
Incapaç de trobar l'aixopluc de l'estabilitat de casa seva. Una desestructuració que li marcarà la resta dels seus dies. Alguna cosa que li fa obrir els ulls: és molt difícil una vida sense estar rodejada de ningú.
 
Recorda una vella autopista rumb a Tupelo, a casa els avis. Arbres caducs als vorals. Avions de FedEx trencant el silenci. Un riu majestuós i calm que obliga a ser creuat per un pont de ferro rovellat. Pobles abandonats dibuixats de fràgils cases de fusta amb carcoma. Famílies als porxos parlant una sintaxi deficient.
 
La soledat del cowboy que mastega tabac i es pren un whiskey. La independència de la societat massiva. La nena estrangera plantada allà al mig, incubant les coses que encara ha d'entendre, que encara té la sort d'anar desvetllant amb el temps.