En busca de la fórmula perduda

Realment tot és decepcionant? Es trobava en llocs on ja hi havia estat abans. Com es podia desprendre de la seva experiència per encarar les coses d’una nova manera? Es passava tot el dia pensant-hi. Havia passat del punt A al B. Ja hi era. I ara què? Com ho afrontaria per fer-ho diferent? Per no decepcionar-se. Per no voler esperar-se el futur. Per veure l’horitzó incolor. Per dedicar la resta del seu temps a la transparència dels esdeveniments. Per no perdre. Ni guanyar. Per caminar endavant a cegues. Palpant cada moment com el que hauria de ser. Nou. Intentaria fer un reset existencial, de la millor manera que pugués. I tenia vàries opcions. Oblidar-se de les conseqüències. Deixar de banda tot coneixement experimental que havia viscut fins aleshores. Deixar-se anar impulsivament. O deixar-se anar metòdicament. Tot era avançar, no? Quin mètode havia de seguir? El que ja sabia? Això no volia fer-ho. Volia partir de nou, trencant amb tot allò que coneixia. Però com? D’on havia de treure les pautes? I en el cas de que les trobés, com s’ho faria per no comparar-ho? Com s’autoenganyaria per no fer cap mena d’associació d'idees? Potser hauria de passar al punt C sense pensar-hi gaire. I com ho podia aconseguir? Una cosa tenia clara. No volia perdre el demà. Potser partint d’aquesta premissa podria tornar a començar. Es va proposar una cosa. Prohibit preguntar. Avui està al punt B. I ha d’arribar al punt C amb l’objectiu de conservar-lo. Podria focalitzar la seva força en un punt crític, com podria ser l’horitzó transparent. D’aquesta manera, si se centrava en un sol punt, no tindria distraccions. Podria ser una opció. Però era una mica radical. Quin sentit tenia concentrar-se en l’objectiu, si pel camí es perdria tots els matisos que potser li farien veure que no havia d’arribar al punt C. Potser alguna cosa li faria veure que el punt F era millor. O que passant pel punt R conservaria el punt C per sempre més.

Moralina: Si no et vols passar la resta dels teus dies qüestionant-ho absolutament tot, mima la teva experiència. Fes de la teva vida una estratègia fastigosa. Estima’t fins a arribar a l’egocentrisme més esquerós. Cuida’t. Jo ara me’n vaig a fer una birra que el punt B, per poca justícia que em faci, és, si més no, divertit.