Teoritzant

Només tenies una nit per passar-t'ho bé. Bé, és mentida… Ja ho saps que és la nostra manera de parlar. Són les tres i ets dins del cotxe. Al carrer de casa. A fora ja fa fred, per això estàs tancada a dins, fumant i escoltant unes cançons que no voldries estar escoltant. O si. Són aquelles paradoxes que no t’acaben d’agradar. Ets bastant feliç, però en aquest precís moment no ho ets gaire. Tens una sensació molt estranya. Entre malenconia i alegria. Però més a prop de la malenconia. Escoltes una cançó que et recorda a una persona que desitges conèixer amb totes les forces… Però de cop, et comencen a llampegar les memòries en blanc i negre.

Ets una persona completament teòrica. Tens les coses extremadament clares i ordenades. Reservades en algun lloc que no veu ningú, ni tan sols tu, a vegades. I alguna cosa et bloqueja aquestes idees tan perfectes que tens dins el cap. Una paret gruixuda que no deixa que flueixin en llibertat i simptomàticament, s'esparceixen, es difuminen per la vida que estàs vivint. Que l'harmonia del teu cap en veritat no és ordre si no l'apliques. Que no serveix de res saber-ho tot si veritablement potser no saps fer res. Que és inútil teoritzar des d'un punt de vista individual. Negre, difós i propagat, un punt de vista repugnant. Que entenc perfectament que sigui impracticable. I… que no en tens la culpa.

Et poses al cap de tothom molt ràpidament i a partir d'aquí vius, actues i parles. Parles per parlar. Gires cap a una altra banda massa sovint pensant que la partida ja està perduda. Et fa por improvitzar, fer la primera passa. No pots canviar les persones. I menys quan t'imagines exactament com són i com pensen, sense comptar la seva opinió. Com si no importés com fossin realment. Que actuaran com tu et penses que actuaran, de la pitjor manera. Que no et vols mullar més. Que no la vols cagar més. Que t'obris a la curiositat. Que et deixis portar. Navega pel mar dels altres, a vela, sense motors.

Deus tenir el món de les idees molt distorsionat en comparació als altres. Deus estar fent les coses molt malament. Molt diferents a com les fa la gent normal. Vius les coses d’una manera distinta a com ho fan al teu costat. A vegades et sents molt bàsica. Molt animal. T’atrauen les reflexions, les idees i la música. Tens una atracció exorbitant cap a la gent natural. T’atrau la persona que pensa amb la seva pròpia vida i que, per tant, no es pot enganyar a si mateixa. Aquesta podria ser la clau per a tu, per a tot. Que l'amor té moltes vessants i tot comença pel teu propi amor. Que l'únic que vols és això. Tu, jo.