divendres, 10 de febrer de 2012

Aleluia!



Amb tots aquests anys que porto convivint amb tu, sé perfectament el que no t’agrada. No suportes que et diguin que no i odies estar a un lloc on no et ve de gust estar. No t’agrada la hipocresia. No suportes que les coses no et surtin com tu vols i això et fa patir molt. Odies canviar d’opinió, però moltes vegades no et queda més remei que resignar-te. No pots suportar que, quan estàs de mala llet, et vinguin al darrere. No t’agrada la gent poc passional. Odies la decadència. No suportes l’ordre que el teu cap percep com a il·lògic. No t’agrada el color blau, sempre t’ha fet ràbia. Odies que et donguin la raó, no vols que les converses arribin a un final. No pots suportar la tossuderia, tot i que entre els mil defectes que tens, és un dels més grans. No t’agrada plorar i cada dia odies més la metafísica. No suportes que et mirin els dies que no et sents guapa i això és una de les coses que et poden espatllar el dia. No t’agrada tenir a prop gent que pensa que ha caigut al món per error. Però sobretot, el que més odies és tenir la sensació de que han canviat moltes coses, però en el fons, tot segueix igual. Ambients previsibles i avorrits. No tens un pèl de tonta, i encara que sé que hi ha coses que no et convenen, t’hi llances. Et ve de gust el risc. No t’agrada entendre que la gent no entén la teva vida. Odies allò incomprensible. Tampoc acabes de suportar que la gent no digui allò que pensa, tenim massa a por a perdre. Miralls trencats, vidres esquerdats i parets humides. Comences a tenir algunes idees clares. Només et falta una cosa; saber distingir entre el que necessites i el que no. I encara no has entès res. Aleluia! 

I és que si sempre vas de sensata per la vida et perdràs allò insensat. Quina proposició més estúpida. No ho sé… però encara ets al cotxe i crec que en tens per llarg. La independència de la qual sempre has presumit, se't comença a fer pesada. A vegades desitjaries ser més dependent dels qui t’envolten. Per molt bé que facis les coses tu sola, si no estàs al costat d’algú, ningú ho percep i res tindrà sentit. En poc temps has aconseguit els objectius que t’havies proposat. I això és tot? Ara sí que necessites allò que un dia vas vetar. T’encens l’últim cigarret, t’esperes que acabi la cançó i baixes del cotxe. Només estàs una mica baixa d’ànims i no pots evitar pensar en les oportunitats que deixes passar. Te’n vas a dormir amb el desig de tenir una altra aspiració.

Cap comentari:

Publica un comentari