dimecres, 12 de febrer de 2014

Els moments més bonics



 Es va llevar totalment conscient de la seva existència. No pensava ni en qui era ni en què volia ni en què havia de fer. Ja sabia el que creia que havia de saber. Nous sentiments. I vells. Encara es reserva un petit espai per recordar coses passades. Som persones efímeres, en el temps, evidentment, i conseqüentment en l'espai però li agrada valorar les coses que ja ha viscut, encara que ja no hi siguin, és el mínim homenatge que pot fer a la seva pròpia vida. Recorda coses que són molt maques. Com quan va anar aquí i allà. Com quan li van explicar una cosa que li va fer molta gràcia. Com quan va fer alguna cosa que va fer riure. O com quan va anar a un lloc amb algú. No ho explicarà mai, però ja li agrada a ella reservar-se els seus moments. Els té molt ordenats, tots a lloc i clars com l’aigua.

I amb el pijama posat després d’un dia llarg, està bé i tranquil·la. Aprofita per pensar, sobre els altres i sobre ella mateixa. Li agrada molt viure com ho està fent ara. Avui això i demà allò. Però sense anar a marxes forçades. Fiblades de benestar per tota la ment. Ràfegues de felicitat que duren mil eternitats. Viatges divertits. Converses idiotes. Comportaments vius. Paraules sinceres. Tot un nou món mai vist pels seus ulls. I unes ganes insaciables. Més adrenalina que por. Sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari