dimecres, 8 de desembre de 2010

El denominador comú de les terres del Sud

En dos dies m’he acabat la primera temporada d’una sèrie nordamericana que m’ha enganxat des del primer moment. Es tracta de Memphis Beat. Un homenatge al blues, al rock&roll i a l’aroma de la ciutat originària de personatges com Elvis Presley, Johnny Cash, Morgan Freeman, B.B. King i Aretha Franklin. El més interessant d’aquesta producció televisiva són els personatges, el seu accent meridional i les expressions que fan servir. Mentre la mirava em semblava estar allà encara, ha estat com tornar a reviure l'ambient i la olor Memphiana. La sèrie ha sapigut prendre l’essència de la ciutat i traduir-la al crim que forma part de la seva vida quotidiana.

Decadent i desèrtica, però amb una personalitat que m'apassiona i al mateix temps em desborda. Els rails del tramvia atravessen l'asfalt descolorit de les carreteres esquerdades, un Lincoln Continental del 65 arrenca per l’ordre d’un semàfor en verd, seguit per un Buick Riviera del 67, tots dos conduits per afroamericans. Gent autèntica, de color, et mira dolçament. Puc notar que saben que sóc estrangera. Homes amb camperes i barrets de cowboy condueixen trucks amb banderes Dixies onejant. Inconfusible, no em puc equivocar, sóc a Memphis. Sembla mentida com una ciutat aparentment tan pobre, amb una taxa cada vegada més alta de crim i amb unes minories ètniques que s’estan convertint en majories, tingui l’aeroport amb més tràfic de càrrega del món gràcies a l’empresa FedEx. Aquest és el pilar econòmic que la suporta. Una zona oblidada, moltes vegades, pel govern de la Casa Blanca. Són la ovella negra del país. En aquest sentit és simptomàtic el fet que els ciutadans del Sud tinguin apreci a l’expresident Bush, ja que ell, havent estat governador de Texas, els va donar veu. Cadascú veu les coses a la seva manera i la majoria dels habitants d’aquesta ciutat agraiexen les inversions que va fer l’expresident a la ciutat. Els va reactivar l'economia, els va donar una oportunitat que potser no han sapigut acabar d'aprofitar. El Sud és i serà sempre una terra molt conservadora i republicana i no els podem culpar. A cada racó del món hi ha una zona similar: El Sud.

Però l’aspecte que més em meravella d’aquesta ciutat i els seus voltants és el seu accent. I Memphis Beat n’és un clar exemple. Al principi no entens res i et preguntes com pot ser possible que havent estudiat anglès gairebé des de tota la vida, no puguis entendre ni un simple com et dius. Però mica en mica, sense adonar-te’n, tu mateixa acabes parlant com ells. És realment molt divertit. Aprendre un idioma és de les coses més boniques d’aquest món. La gent del Mid-South tenen el seu propi vocabulari i una pronunciació molt característica. Només cal recordar a Johnny Cash.

En les terminacions en gerundi (–ing), la g no es pronuncia mai. Com diria Johnny Cash, I'm stuck in Folsom prison, and time keeps draggin' on. Fan servir ain’t en comptes de am not: I ain't seen the sunshine since I don't know when. Per referir-se a la seva mare sempre utilitzen mama: When I was just a baby my mama told me: Son, always be a good boy don't ever play with guns. Per parlar de la gent fan servir una paraula que trobo molt divertida i afectuosa, folks (pronunciant-la sense la l) i també y’all: How y'all doing?, expressió que personalment m’encanta. També es mengen molts verbs com per exemple: You going tomorrow?. Per dir overthere diuen o’yonder: There’s a man o’yonder. La paraula fixing és un comodí, la pots fer servir a tot arreu, així que si et balla una paraula en alguna frase utilitza el to fix perquè segur que quedaràs bé (una mica com la paraula cardar dels de Vic): I’m fixin’ a drink, I’m fixin’ to go, fix your hair. Una de les coses que recordaré tota la meva vida va ser quan la meva família d’allà em va dir: “Aquest cap de setmana anirem a Nawrlings", i jo, feliç com un anís, vaig trucar als meus pares i els hi vaig explicar i em deien “Molt bé Marina, doncs ja faràs fotos d’aquest lloc perquè no ho hem sentit mai” I jo “Si, si… No en tinc ni idea d’on està però tranquils que ja us ho diré, m’han dit que és un lloc molt maco”. Total, sis hores amb cotxe més tard, veig un cartell que posa New Orleans i el pare, que conduïa, salta i diu "Welcome to Nawrlins Marina". És aquí quan em vaig adonar que alguna cosa no pillava del seu accent… Dos mesos més tard, l’huracà Katrina va devastar la ciutat.
Alguns exemples més de pronunciació serien: Ever'where's (everywhere), where y'at? (where are you), carry awn (carry on), eye-talian (italian), member (remember), tater (potato), thang (thing), wadenit (wasn’t it?), twenny (twenty), I cain't (I can’t). Això dels idiomes sempre em tindrà meravellada.

1 comentari:

  1. Molt bona entrada Marina!!! He trigat 11 dies en llegir-la pero bueno... :P
    No sabia q aquestes pronunciacions eren del Sud, ha estat interessant saber-ho i em deixes amb ganes de visitar aquest gran pais per 5ª vegada... Qualsevol excusa és bona per tornar-hi, i com el sud no el conec, crec q colarà més com a excusa que voler veure NYC a la primavera, no?

    ResponSuprimeix