dilluns, 18 d’abril del 2011

I tu que camines sempre cap a dalt, buscant sempre el sol

El sol comença a apretar i et fa una mica de por. Els últims raigs que recordes van ser molt molestos. Simptomàticament, li has anat agafant afecte al fred i mania a la calor, quan sempre havia estat al revés. Encara dius que no estàs preparada per acomiadar el fred, ja que et remet a un món de sensacions estables, mentre que l’estiu et continua espantant, tot i que només una mica, a vegades penso que només ho dius per ser única. Però sigui com sigui, són aquelles contradiccions de la vida que la fan més divertida. En el fons, la calor sempre serà la calor, per molt que estiguis enfadada amb ella. Segurament es tracta d’una rabieta d’aquelles que t’agafen quan estàs avorrida i no tens a ningú a qui fer la guitza. Tu encara no ho saps, per molt que facis veure que si, i això fa que li donis una importància de magnituds exorbitants. Et vols fer la dura amb tu mateixa però saps que demà, un cop surtis de casa i el raig de sol de les vuit del matí et fregui la pell, no et podràs resistir a somriure. I el teu pare ja t'ho deia que et faries tips de somriure, però tu, tossuda, l’enviaves a la merda. Fins que ara, ho entens tot, però això si, no li donaràs la raó, almenys encara. Quan somriguis, miraràs cap a una altra banda, i al mateix temps notaràs com els seus ulls se’t claven i tu et voldràs posar seria i no podràs, i et farà molta ràbia. I t’acabaras enfadant. Serà llavors quan no te’n podràs estar i començarà oficialment la calor. Serà intensa i d’un nivell encara més alt, d’aquella que només ve acompanyada de tonteries. Repartir alegria et farà més forta. T’has condemnat a l’esperança i ja no hi ha marxa enrere. Que passi el corrent d’aire per això.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada