dimarts, 18 d’octubre de 2011

Amb el cap ben clar

Estem disposats a patir? En l’amor. Ni una mica. Al mínim indici que puc arribar a patir una mica, em poso a fer una altra cosa. Afortunadament, a la vida només he patit per amor. I per més paradoxal que pugui semblar, no li desitjo ni al meu pitjor enemic. El patiment per amor et consumeix. S’instal·la dins el teu cap i no et deixa pensar en res més.  L’amor desapareix amb rapidesa, és el patiment encobert del que creus que és amor qui arriba per quedar-s’hi. Res del que fas té sentit. Res del que fas t’omple. Res del que fas ho fas per tu. T’oblides de la teva identitat per centrar-te en una cosa, que si bé és real, no és palpable.

M’acabaràs agafant mania de com de pesada et podré semblar, m'arribaràs a odiar i fins i tot em voldràs pegar, sé que tot el que et digui ara t’entrarà per una orella i et sortirà per l’altra. Així que no et diré res. No tinc l’antídot per curar-te. Sé que no et puc dir res. Et podria dir mil coses, però no me les creuria ni jo. Et deixaré fer, a la teva manera, com millor sàpigues, fes el que et vingui de gust, però expresse’t, no ho facis amb els demés si no ho vols, però parla’t a tu. Sigues sincera amb tu mateixa i plora, plora molt que d'aquí un temps les llàgrimes es convertiràn en joia. No vull parlar de temps, ara estàs trista i en tens motius. Ara et toca viure aquesta merda. Jo, si vols, m'asseuré al teu costat, i si no ho vols, no intercambiarem ni una paraula. I si vols que marxi, marxaré. Viuràs uns mesos de dolor, que et faran tenir uns pensaments mortífers, uns sentiments asfixiants i unes sensacions esgarrifants.  La gent del teu voltant, et serà igual. Si vas a comprar el pa i et venen ganes de plorar, ho faràs, sense por a semblar boja. No somriuràs. La vida se't convertirà en alguna cosa de poca qualitat. Aniràs a dormir a les 5 i ales 8 ja estaràs llevada, només et podràs sentir com una desgraciada sense sortida. Tranquil·la, que jo t'estimo i quan tornis a tenir ganes d'estimar, allà estaré, tu pren-te el teu temps. Odie't, no ho faràs per molt de temps, així que aprofita per maleïr-te i donar-te les culpes. Ja et vindrà el rencor, però tranquil·la que després vindrà l'etapa de la pena, i després et sentiràs la puta reina, però després de tot aquest caos, t'aniràs apropant a l'estabilitat i tot serà millor que abans. I saps perquè? Per què hauràs conegut coses de tu que t'hauran sorprès molt. Ara tot just comences una relació amb tu mateixa i això et comportarà dedicació i no podràs estar per nosaltres. T’ocuparà tot el teu temps. Ara, despreocupa't, que nosaltres no marxarem. Comences una vida nova i els inicis no són mai fàcils.


 

Cap comentari:

Publica un comentari