dimecres, 7 de desembre de 2011

Els dies que tens fred al nas

Posar els sinònims més excepcionals a les coses. Atribuir el significat que més et ve de gust a la vida. Somriure de coses que vas recordant. I camines amb tota aquesta activitat dins el teu cap. Passen les estacions. Et lleves i et topes amb un dia radiant, el sol brilla amb totes les seves forces i l’ambient és gèlid. Se’t posa el nas vermell de seguida, és l’única part del cos que es manté freda. Una sensació que t'encanta. Et sents més viva que mai. No vols passar per alt cap detall d’absolutament res que et passa per davant. Ho observes tot amb un somriure que s’ha tornat crònic. Avui és un d’aquells dies que estàs receptiva, l’energia de la natura et penetra fins a l’última cèl·lula del teu cos. La música és dolça i immutable i això et condueix a un ambient perfecte, i d’aquesta excel·lència, se’n desprèn un medi hermètic, aïllat i teu. No l’has compartit amb gairebé ningú perquè vols conservar-ne la màgia sigui com sigui. Per això estàs aquí, per no deixar –ne escapar ni un pessic.
Ets com una nena petita, no pares de descobrir coses que no entens com no les has vist abans. Et sents fascinada per la tonteria més insignificant. Li dónes voltes a les coses d’una manera positiva. T’estàs enriquint cada dia més, potser és gràcies als mesos on vas decidir abandonar. I encara et queda temps per ser reciclat. Una feina que no pot acabar mai. El termòmetre va pujant. I només desitges una cosa: que no sigui de vidre. Una por que conserves enmig de tants ocellets al cap. La única.

1 comentari:

  1. Què grans són les coses petites del dia a dia quan les valores...

    ResponSuprimeix