dimecres, 8 d’agost de 2012

La meva mirada

Tres setmanes. Vint-i-un dies que han activat el meu benestar perdut.  Tres imatges que m'han impedit perdre la meva essència. Un sentiment que havia deixat de banda injustament. L'olor que fan els pins durant el mes d'agost. L'aroma de la savina d'una illa que és amiga meva. La frescor de l'aigua del pou oblidat. L'amor envers la família. La companyia que sempre m'ha fet el meu parc natural. Les mirades que em regala la teulada que m'ha aixoplugat la infància. L'escalfor de la terracota mentre m'estiro als ulls del sol. Les formigues que, divertint-se, em mosseguen un peu mentre pugen espitosament per la cama. Les rialles que no em cal forçar. Les bromes que no em cal pensar. El pinyó que recullo d'entre la grava. Trenco la pinassa mentres converso, a trossets ben petits, m'agraden aquestes punxades tan dolces. El gelat que em toca anar a comprar el diumenge havent dinat. Una raqueta de tennis. La funda Dunlop i les Reebook blanques. Un aroma floral, de color violeta. Una taula llarga. No hi ha llum. Només espelmes. Quinze cadires que esperen ser ocupades. Cau el sol, floreixen les flors. Està tot mil·limetrat. Sona Vivaldi? O Pink Floyd? Tant se val, l'ambient és espectacular. I l'amor? Serà el que ens mantindrà vius la resta dels nostres dies. Serà el que ens seleccionarà la memòria, els bons moments, l'olor dels pins al mes d'agost. 

Cap comentari:

Publica un comentari