diumenge, 10 de març de 2013

Berlín, París, Londres, Roma, San Francisco i Nova York

Va descobrir Berlín gràcies a Billy Wilder. Aquella escena grandiloqüent en blanc i negre. Els americans atravessant la porta de Brandenburg. Una imatge aèria al ritme de la Valquíria de Wagner, reveladora i majestuosa. La Guerra Freda. Ara s'ho mira tot caminant per la Unter den Linden. Llums de nadal i obres. Quan arriba a la porta, l'atravessa un parell de vegades, només per burlar la història.

Va conèixer París llegint Émile Zolá. L'obra. Influenciada per les imatges que se li havien representat a la memòria, li va semblar una ciutat al natural, totalment a l'aire lliure. Au plein air. El que havia estat el centre mundial de l'art. Va arribar-hi amb tren, un dia molt plujós. Els Champs Elysées li semblaven lletjos, i ara mateix els identifica més amb la cançó de NOFX que no pas amb l' avinguda considerada la més bonica del món. Va pujar les escales de la Torre Eiffel, va entrar a la cafeteria d'Amelie i del Moulin Rouge, en va fer una instantània. No ha vist res. Fins que no la visqui com ho fan a Midnight in Paris, no haurà vist res.

Va conèixer Londres per Sherlock Holmes. Pluja i foscor. Una ciutat misteriosa. De les que menys li agraden d'Europa. Ha vingut a passar-hi un cap de setmana perquè és un lloc que no recorda gens. Com si algú li hagués esborrat de la memòria. Però no li sap gens de greu. És de les poques ciutats que refusa. Té una percepció d'una societat reprimida amb la necessitat de desinhibir-se massa sovint. Sempre li recordarà a la tràgica mort de Lady Di.

Estudiant llatí, va topar amb Roma. El seu primer viatge amb una finalitat clara. Verificar amb els seus propis ulls si realment la civilització grecoromana era tant intel•ligent com li havien dit. I amb quatre dies ho havia de demostrar. Basíliques, Catacumbes i Amfiteatres. Buscava trobar-hi la proporció, la bellesa, la perfecció.

Va conèixer San Francisco en un àlbum de fotografies dels anys 70 que tenia la seva mare per casa. Sempre l'ha associada al postmodernisme més exagerat que ha acabat donant forma a un liberalisme propi. Una microcultura que ha estat mimetitzada per altres ciutats. Per ella, San Francisco sempre serà un signe de llibertat. El punt i final d'una dura etapa. Una porta de sortida que esdevé una porta d'entrada. Com el recorregut que fa cada dia el tramvia que passa per Market Street, una metàfora dels alts i baixos que t'ofereix la vida.

És difícil definir com i quan va conèixer Nova York. Suposo que va ser per una barreja d'arts, entre cinema, música i literatura. Woody Allen, Leonard Cohen i Philip Roth. Una individualitat que es veu que es vol desprendre d'ella mateixa. Tendra però gens innocent, totalment preconcebuda, però, paradoxalment, una comunitat il•lustre. Pragmàtica en conjunt i intel•lectual en l'intimitat. A cada cantonada l'aroma és diferent. Entén quan Paul Auster defineix al seu personatge, Queen: El món es trobava fora d'ell mateix, al seu voltant, abans que ell. Cada vegada en té més sed.

Cap comentari:

Publica un comentari