dilluns, 23 de maig de 2011

T'estimes el teu país?

Sempre he tingut clar que només es pot escriure d’allò del que saps, de temes que domines. Però avui faré una excepció. Parlaré de política, i no en tinc ni idea. Però jo també estic indignada. Catalunya ha tocat fons. Un país espatllat i el pitjor de tot, perdut.

Estic emprenyada, de mala llet i amb un sentiment d’impotència molt alt. La gent que contribueix al manteniment de l’statu quo em treu de les meves caselles. Sí, aquells que no aixequen el cul del sofà, però es veuen amb el dret de queixar-se del sistema. Aquells que canviarien moltes coses però que diuen que no ve d’un vot. Aquells que es queden a l’atur i només saben culpar a les empreses. Aquells que deixen anar una frase enginyosa com si fos una veritat com un temple. Aquells que no paguen impostos i es queixen de la corrupció. Aquells que neguen la política fent política. O, per exemple, aquells qui es pensen que poden substituir un partit polític formant una assamblea comunitària. Què passa llavors amb els militants, els sindicats, les organitzacions empresarials o les entitats municipals? No es pot caure amb l’error de demonitzar la classe política d’aquesta manera. Cal una regeneració, sí, però qui la farà? Hem de ser nosaltres qui tiri del carro. Ens hem de fer sentir i organitzar-nos per tal d’aconseguir-ho. Poca cosa es farà si anem en contra del sistema. Com volem tirar endavant un país amb gent que pensa que la democràcia parlamentària és el problema?

Estem caient en picat en un error fatal, en un espiral de queixes constant procedit per un no res. Potser que comencem a utilitzar les nostres pròpies mans i els nostres recursos per trobar alternatives a una situació que s’està convertint vergonyosa pel nostre país. Si no canviem com a ciutadans, tot està perdut. En aquests moments ni el Polònia em fa gràcia. Em fot llàstima i vergonya. Ens esperen uns anys molt durs, on la lluita ha d’anar dirigida en dues direccions: Regenerar la classe política i regenerar la mentalitat ciutadana d’una vegada per totes. Tot un repte per a cada un de nosaltres. Però jo encara crec amb el meu país, més que mai.

1 comentari:

  1. Quanta raó Marina.... Com diu l'Himne del Barça.. "tots units fem força..." i ara per ara ans al contrari... cada any apareix un partit independentista nou, una plataforma nova.. aquest camí no ens portarà en lloc!! Hem marejat a la gent i el pitjor de tot... ja no ens creuen!! "Divide i vencerás!!" resava en algun lloc una frase... que alhora deu ressonar amb timbals i trompetes de victòria!! dins de molts caps de governants sense escrúpols...
    Hem de reflexionar i molt!!! Hem de decidir cap on hem d'anar.. si seguim per aquest camí o si al contrari ha arribat l'hora de seure i parlar-ne... i tens raó!!! som nosaltres qui ho hem de fer!!! perquè ningú ho farà per nosaltres!!! Què espera la gent que no vota pq no està d'acord amb la política actual? que per art de màgia tot es solucioni??? que per art de màgia trobin feina? que per art de màgia el dia de demà tinguin una bona pensió? que per art de màgia els que estan al poder i roben i estafen deixin de fer-ho??? No senyors.. no... Us equivoqueu... heu tingut l'oportunitat de donar un tomb a la situació actual i no ho heu fet... ara haurem d'esperar quatre anys... TENIM EL QUE ENS MEREIXEM....

    ResponSuprimeix